{"id":227,"date":"2010-05-13T21:47:31","date_gmt":"2010-05-13T18:47:31","guid":{"rendered":"http:\/\/popular1.com\/joanbaez\/?p=227"},"modified":"2010-05-13T21:54:57","modified_gmt":"2010-05-13T18:54:57","slug":"ben-the-lion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/?p=227","title":{"rendered":"Ben the Lion."},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\"displayimage.php\"<\/p>\n

\n

\n

M\u00e9s que un actor, un personatge tipus dels d’en John Ford<\/strong>, d’aquells que la seva sola pres\u00e8ncia imposa respecte, admiraci\u00f3 i impressiona. Campi\u00f3 de rodeos i genet excepcional, va comen\u00e7ar la seva carrera fent de doble de Henry Fonda<\/strong> a \u201cFort Apache\u201d<\/strong>. Durant aquest mateix rodatge, va evitar un terrible accident d’un carro que corria sense control amb tres actors a dins i que anava directament a estampar-se contra una paret de roca. Sense pensar-s’ho dos cops, s’hi va dirigir amb el seu cavall i va aconseguir aturar el que semblava inevitable. John Ford<\/strong> s’hi va acostar i li va dir que la seva acci\u00f3 seria recompensada: un contracte com a actor de set anys de durada. Aix\u00f2 va passar el 1948. Johnson <\/strong>apareixeria a \u201c3 Godfathers<\/strong>\u201d i a \u201cShe Wore a Yellow Ribbon<\/strong>\u201d. A \u201cWagon Master<\/strong>\u201d, Ben Johnson <\/strong>va ser el protagonista absolut d’un dels millors films de Ford<\/strong>, la epopeia d’una caravana de mormons for\u00e7ats a marxar del seu poble i a dirigir-se cap a l’oest. Per\u00f2 <\/span>Johnson <\/strong>no es va convertir en una super-estrella com ara <\/span>John Wayne<\/strong>. \u201c<\/span>Wagon Master<\/strong>\u201d no va ser un \u00e8xit de taquilla i a m\u00e9s, <\/span>Johnson<\/strong>, va fer el que ning\u00fa en tot Hollywood va tenir pebrots de fer mai: es va encarar amb <\/span>John Ford<\/strong>. Aix\u00f2 va succeir durant el rodatge de \u201c<\/span>Rio Grande<\/strong>\u201d, el 1950. <\/span>Ben Johnson <\/strong>i <\/span>Dobe Carey <\/strong>estaven xerrant durant el sopar i discutint sobre el rodatge del dia:<\/span><\/p>\n

\"wagon_master\u201cAvui, pel meu gust hi han hagut massa trets pels pocs indis que han caigut a terra\u201d, digu\u00e9 <\/span>Johnson<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Es va fer el silenci.<\/span><\/p>\n

\u201cQue has dit?\u201d, llen\u00e7\u00e0 <\/span>Ford<\/strong>.<\/span><\/p>\n

\u201cParlava amb en Dobe, Senyor Ford\u201d.<\/span><\/p>\n

\u201cJa ho se. Que has dit?\u201d<\/span><\/p>\n

\u201cNom\u00e9s parlava amb en Dobe\u201d.<\/span><\/p>\n

\u201cEscolta, imb\u00e8cil. T’he fet una pregunta!\u201d<\/span><\/p>\n

Johnson <\/strong>va anar directe a cap a <\/span>Ford<\/strong>, li digu\u00e9 quelcom que ning\u00fa pogu\u00e9 sentir i tot seguit li digu\u00e9 que es fot\u00e9s la seva pel\u00b7l\u00edcula pel cul i marx\u00e0.<\/span><\/p>\n

Ford<\/strong>, adonant-se que n’havia fet un gra massa, va demanar a <\/span>Johnson <\/strong>que si us plau torn\u00e9s a seure i que continu\u00e9s sopant amb tothom. Per\u00f2 ell no va tornar fins el dia seg\u00fcent. Mai m\u00e9s van parlar de l’incident. Tot i els anys que li quedaven de contracte, <\/span>Johnson <\/strong>i<\/span> Ford<\/strong> no van tornar a treballar junts fins el 1963. Molts tamb\u00e9 recordarem a Ben Johnson pel seu paper com a <\/span>Sam the Lion <\/strong>a \u201c<\/span>The Last Picture Show<\/strong>\u201d, de <\/span>Peter Bogdanovich<\/strong>, reconegut deixeble i admirador de <\/span>John Ford<\/strong>. Curiosament, inicialment es va negar a participar al film degut a que hi havien nus i s’hi utilitzava un tipus de llenguatge que Johnson<\/strong> consider\u00e0 groller i poc respectu\u00f3s. El mateix <\/span>Ford<\/strong> el va conv\u00e8ncer d’acceptar el paper. <\/span>Ben Johnson<\/strong> guany\u00e0 l’\u00d3scar per la seva interpretaci\u00f3. En el discurs d’acceptaci\u00f3, va donar les gr\u00e0cies a <\/span>John Ford<\/strong>.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e9s que un actor, un personatge tipus dels d’en John Ford, d’aquells que la seva sola pres\u00e8ncia imposa respecte, admiraci\u00f3 i impressiona. Campi\u00f3 de rodeos i genet excepcional, va comen\u00e7ar la seva carrera fent de doble de Henry Fonda a…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,11],"tags":[55],"class_list":["post-227","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-actoractriu","category-cinema","tag-ben-johnson-john-ford-wagon-master"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/227","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=227"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":239,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions\/239"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}