![\"5652545\"](\"http:\/\/popular1.com\/joanbaez\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/5652545.jpg\" "\\"5652545\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Aviat es compliran els vint-i-cinc anys d’\u201dUna nit a Casablanca<\/strong>\u201d, immerescudament oblidada road-movie catalana dirigida per l’Antoni Mart\u00ed<\/strong>. En Carles Pongiluppi <\/strong>i<\/span> <\/strong>l’Emma Vilarasau <\/strong>s\u00f3n en Pau <\/strong>i la <\/span>Geltra<\/strong>, dos joves alienats i desubicats que decideixen abandonar el seu entorn habitual i emprendre un viatge de descoberta i iniciaci\u00f3 vitals. Les circumst\u00e0ncies faran que els seus camins es trobin i que es vegin immersos en un seguit d’aventures i encontres amb personatges de tot tipus. Mart\u00ed<\/strong> va ser cap\u00e0s de dotar a la pel\u00b7l\u00edcula d’un ritme gener\u00f3s, Pongiluppi <\/strong>i<\/span> Vilarasau <\/strong>van donar car\u00e0cter als seus personatges i l’\u00c0ngel Quintana <\/strong>va firmar un gui\u00f3 intel\u00b7ligent i morda\u00e7 a parts iguals. La manera de crear i mantenir el desig sexual latent entre els dos protagonistes \u00e9s un dels grans m\u00e8rits d’Antoni Mart\u00ed<\/strong>, ja que \u00e9s una ombra que cont\u00ednuament persegueix als dos herois i converteix a \u201cUna nit a Casablanca<\/strong>\u201d en una m\u00e9s que notable pel\u00b7l\u00edcula que ha envellit de manera excel\u00b7lent. Francesc Orella<\/strong>, Alfred Lucchetti<\/strong>,<\/span> Carles Ra\u00f1\u00e9<\/strong>,<\/span> V\u00edctor Israel<\/strong>,<\/span> Emilio Gutierrez Caba <\/strong>o fins i tot<\/span> Guillem Terribes<\/strong> s\u00f3n nom\u00e9s uns quants noms dins de la llarga llista de personalitats o actors que van col\u00b7laborar-hi, donant vida a una s\u00e8ries de personatges que enriqueixen la hist\u00f2ria. Catalunya <\/strong>tamb\u00e9 esdev\u00e9 un personatge m\u00e9s del film, ja que la localitzaci\u00f3 geogr\u00e0fica dels protagonistes condiciona cont\u00ednuament el seu comportament, que es torna m\u00e9s decidit i salvatge a mesura que ho fa el terreny: del bullici inicial de Platja d’Aro <\/strong>(mostra d’oci est\u00e8ril i ef\u00edmer)<\/span>, a la quietud des\u00e8rtica i introspectiva de les Terres de l’Ebre<\/strong>. Per aquells que ten\u00edem poc m\u00e9s de deu anys el 1986, visualitzar ara \u201cUna nit a Casablanca<\/strong>\u201d tamb\u00e9 \u00e9s un viatge al passat i un retrobament amb una \u00e8poca que realment sembla prehist\u00f2rica per\u00f2 que al mateix temps ens acompanyar\u00e0 sempre. Com quasi totes les altres produccions catalanes del seu temps, la carrera comercial del film va ser curta i discreta, fruit d’un mercat immadur i incapa\u00e7 de digerir una proposta tan moderna i avantguardista com \u201cUna nit a Casablanca<\/strong>\u201d. Antoni Mart\u00ed<\/strong> no torn\u00e0 a dirigir res m\u00e9s. Un film de culte, molt poc conegut i pitjor distribu\u00eft. Si algun cop teniu la oportunitat d’aconseguir-ne una c\u00f2pia o assistir-ne a una projecci\u00f3, no ho dubteu, en quedareu gratament sorpresos.<\/span><\/p>\n Aviat es compliran els vint-i-cinc anys d’\u201dUna nit a Casablanca\u201d, immerescudament oblidada road-movie catalana dirigida per l’Antoni Mart\u00ed. En Carles Pongiluppi i l’Emma Vilarasau s\u00f3n en Pau i la Geltra, dos joves alienats i desubicats que decideixen abandonar el seu…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11,40],"tags":[56,59,57,60,58],"class_list":["post-241","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cinema","category-pellicula","tag-casablanca","tag-marti","tag-pongiluppi","tag-quintana","tag-vilarasau"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=241"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":246,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/241\/revisions\/246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"