![\"\"](\"http:\/\/img179.imageshack.us\/img179\/5503\/cartell.jpg\")
<\/p>\n\n
<\/p>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
Exquisida demostraci\u00f3 de cru cinema, \u201cLe voyage du ballon rouge<\/strong>\u201d \u00e9s una sublim mirada, totalment despullada d’artificis, de la quotidianitat d’una peculiar fam\u00edlia establerta a Par\u00eds. El mestre taiwan\u00e8s Hou Hsiao Hsien (les seves inicials coincideixen amb el nom dels gegants del hard-core de Banyoles, HHH<\/strong>) aplica amb gran perfecci\u00f3 les bases d’una correcte narraci\u00f3 visual i aconsegueix dotar a cada escena d’una palpitant vida pr\u00f2pia. \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Exquisida demostraci\u00f3 de cru cinema, \u201cLe voyage du ballon rouge\u201d \u00e9s una sublim mirada, totalment despullada d’artificis, de la quotidianitat d’una peculiar fam\u00edlia establerta a Par\u00eds. El mestre taiwan\u00e8s Hou Hsiao Hsien (les seves inicials coincideixen amb el nom dels…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[9,10,8,7],"class_list":["post-3","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cinema","tag-binoche","tag-hou","tag-orsay","tag-paris"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanbaezblues.arxiumateupou.blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/img168.imageshack.us\/img168\/6748\/h3ill911779cannesballon.jpg\")
Amb un extraordinari domini del llenguatge cinematogr\u00e0fic, la insubstancial hist\u00f2ria d’una dona separada que viu amb el seu fill i que acull a una jove estudiant de cinema provinent de la Xina com a mainadera del nen, es converteix en un torrent d’emocions i estats d’\u00e0nims, situacions quotidianes narrades amb la mod\u00e8stia del bon artes\u00e0, amplificaci\u00f3 d’uns personatges que van creixent calidosc\u00f2picament, pas a pas, amb el transc\u00f3rrer de la pel\u00b7l\u00edcula.\u00a0 ![\"\"](\"http:\/\/img201.imageshack.us\/img201\/25\/18881318.jpg\")
La magn\u00edfica interpretaci\u00f3 de Juliette Binoche<\/strong> com a Suzanne, la titellaire que viu totalment immersa en la seva feina i que sembla nom\u00e9s estar de fuga\u00e7 visita pel m\u00f3n real i els seus mal tr\u00e0ngols \u00e9s un altre dels grans encerts del film. El seu personatge contrasta frontalment amb el pragmatisme de Song, la estudiant que c\u00e0mera en ma intenta cont\u00ednuament retenir el present i la realitat d’un Par\u00eds que sembla rebre-la amb els bra\u00e7os oberts, exhibint orgullosament la seva cara m\u00e9s amable i que bull de vida en constant canvi. L’element po\u00e8tic i surreal l’aporta el misteri\u00f3s globus roig que, juganer, sembla perseguir Simon, l’infant dotat de gran imaginaci\u00f3 i amb un intu\u00eft ric m\u00f3n interior, que supleix les car\u00e8ncies d’atenci\u00f3 que pateix per part de la seva mare. El globus roig \u00e9s el petit homenatge de Hou al film de 1956 d’Albert Lamorisse<\/strong>, i \u00e9s tamb\u00e9 el s\u00edmbol de la il\u00b7limitada imaginaci\u00f3 de l’infant, en aquest cas encara m\u00e9s esperonada per l’atrafegat mode de vida de la seva mare. La visita final al museu d’Orsay per part de la classe de Simon ens d\u00f3na un altre dels grans moments de la pel\u00b7l\u00edcula en recollir les diferents interpretacions dels infants en esguardar el quadre on intencionadament es veu un nen perseguint una pilota roja. Pur cinema, amarat de suggesti\u00f3, llibertat i simplicitat.<\/p>\n