![\"\"](\"http:\/\/img14.imageshack.us\/img14\/556\/johnmarkbyersflagshirt.jpg\" "\\"John")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\n
Els Estats Units d’Am\u00e8rica <\/strong>s\u00f3n un pa\u00eds immens. Dins de les seves fronteres hi podem trobar de tot. Joies naturals i artificials. Cultura i diversi\u00f3. Per\u00f2 els USA tenen una cara fosca, molt fosca. A part de tenir ciutats com Nova York<\/strong>, considerada el centre del m\u00f3n, o Los \u00c0ngeles<\/strong>, la capital del glamour i les estrelles de cine, a Am\u00e8rica tamb\u00e9 hi trobem llocs perduts i deixats de la ma de D\u00e9u , com ara West Memphis<\/strong>, a<\/span> Arkansas<\/strong>. Aqu\u00ed, l’any 1993, s’hi va cometre un esgarrif\u00f3s assassinat de tres nens petits, un dels quals va patir una mutilaci\u00f3 als seus genitals. La confessi\u00f3 d’un adolescent va conduir a la policia a detenir-lo a ell i a dos nois m\u00e9s. Les estranyes caracter\u00edstiques dels assassinats van fer creure que s’havien com\u00e8s durant la celebraci\u00f3 d’algun ritual sat\u00e0nic. Els tres nois, seguidors del heavy metal (Metallica<\/strong>,<\/span> Slayer<\/strong>,<\/span> Megadeth<\/strong>,…), i que acostumaven a anar vestits de negre i que algun cop havien tingut problemes amb la llei, van ser portats a judici. Aquest judici \u00e9s el que es documenta a \u201cParadise Lost. The Child Murders at Robin hood Hills.<\/strong>\u201d. Amb llibertat absoluta per seguir proc\u00e9s judicial, entrevistar als pares de les v\u00edctimes i als presumptes culpables, les c\u00e0meres ens mostren com es va desenvolupar el judici, si el que es va fer a West Memphis <\/strong>se’n pot dir aix\u00ed. La policia i els fiscals, sense cap mena de prova incriminat\u00f3ria clara, van aconseguir que el jurat els declar\u00e9s culpables. El jutge va dictar pena de mort per un d’ells, perp\u00e8tua per un altre, i perp\u00e8tua m\u00e9s quaranta anys per l’altre. La confessi\u00f3 de Jessie Miskelley<\/strong> (aconseguida despr\u00e9s de dotze hores d’interrogatori, dels quals nom\u00e9s els minuts finals van ser gravats), un jove amb un coeficient mental menor del normal, altament infantil i influenciable, va ser tot el que van necessitar per demostrar la seva culpabilitat. En podreu trobar m\u00e9s informaci\u00f3 a :<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/img504.imageshack.us\/img504\/5748\/riseaboverollinsband.jpg\")
El documental mostra tot el rid\u00edcul i vergony\u00f3s proc\u00e9s. Hi trobem de tot: fiscals mediocres, policies corruptes fins a la m\u00e8dul\u00b7la o incapa\u00e7os de veure-hi tres en un burro (no se qu\u00e8 pensar), p\u00e8rits que s’han tret un doctorat per correu sense fer cap classe i personatges d’all\u00f2 m\u00e9s sinistres i inquietants. A mesura que avan\u00e7a la cinta, la indignaci\u00f3 i la incredulitat van augmentant exponencialment. Culpables de que? De ser diferents i dur el cabell llarg? D’escoltar heavy metal? De ser adolescents inadaptats? Culpables de ser de classe baixa? Com pot ser que aix\u00f2 passi a les portes del segle vint-i-un, i a Am\u00e8rica? Porten ja catorze anys a la pres\u00f3 i la vida destrossada. Despr\u00e9s de veure \u201cParadise Lost<\/strong>\u201d,<\/span> Henry Rollins <\/strong>va gravar un disc, \u201cRise Above<\/strong>\u201d, amb can\u00e7ons de Black Flag <\/strong>per recaptar fons pels tres nois. Jello Biafra <\/strong>i altres han donat material en actes ben\u00e8fics. Es va crear un moviment de suport als Tres de West Memphis que recull fons per intentar repetir els judicis.<\/p>\n