Els Estats Units d’Amèrica són un país immens. Dins de les seves fronteres hi podem trobar de tot. Joies naturals i artificials. Cultura i diversió. Però els USA tenen una cara fosca, molt fosca. A part de tenir ciutats com Nova York, considerada el centre del món, o Los Àngeles, la capital del glamour i les estrelles de cine, a Amèrica també hi trobem llocs perduts i deixats de la ma de Déu , com ara West Memphis, a Arkansas. Aquí, l’any 1993, s’hi va cometre un esgarrifós assassinat de tres nens petits, un dels quals va patir una mutilació als seus genitals. La confessió d’un adolescent va conduir a la policia a detenir-lo a ell i a dos nois més. Les estranyes característiques dels assassinats van fer creure que s’havien comès durant la celebració d’algun ritual satànic. Els tres nois, seguidors del heavy metal (Metallica, Slayer, Megadeth,…), i que acostumaven a anar vestits de negre i que algun cop havien tingut problemes amb la llei, van ser portats a judici. Aquest judici és el que es documenta a “Paradise Lost. The Child Murders at Robin hood Hills.”. Amb llibertat absoluta per seguir procés judicial, entrevistar als pares de les víctimes i als presumptes culpables, les càmeres ens mostren com es va desenvolupar el judici, si el que es va fer a West Memphis se’n pot dir així. La policia i els fiscals, sense cap mena de prova incriminatória clara, van aconseguir que el jurat els declarés culpables. El jutge va dictar pena de mort per un d’ells, perpètua per un altre, i perpètua més quaranta anys per l’altre. La confessió de Jessie Miskelley (aconseguida després de dotze hores d’interrogatori, dels quals només els minuts finals van ser gravats), un jove amb un coeficient mental menor del normal, altament infantil i influenciable, va ser tot el que van necessitar per demostrar la seva culpabilitat. El documental mostra tot el ridícul i vergonyós procés. Hi trobem de tot: fiscals mediocres, policies corruptes fins a la mèdul·la o incapaços de veure-hi tres en un burro (no se què pensar), pèrits que s’han tret un doctorat per correu sense fer cap classe i personatges d’allò més sinistres i inquietants. A mesura que avança la cinta, la indignació i la incredulitat van augmentant exponencialment. Culpables de que? De ser diferents i dur el cabell llarg? D’escoltar heavy metal? De ser adolescents inadaptats? Culpables de ser de classe baixa? Com pot ser que això passi a les portes del segle vint-i-un, i a Amèrica? Porten ja catorze anys a la presó i la vida destrossada. Després de veure “Paradise Lost”, Henry Rollins va gravar un disc, “Rise Above”, amb cançons de Black Flag per recaptar fons pels tres nois. Jello Biafra i altres han donat material en actes benèfics. Es va crear un moviment de suport als Tres de West Memphis que recull fons per intentar repetir els judicis.

En podreu trobar més informació a :

http://www.freewestmemphis3.org/index.php

Escrit mentre sonava el ”Master of Puppets” de Metallica.