Psychotica al nostre país! Encara no m’he fet a la idea que en unes setmanes tindré a en Pat Briggs davant dels nassos. Potser és la última gran estrella, l’últim dels creadors purs, un geni que només segueix el seu instint i que defuig el camí de la popularitat i l’adoració de masses. Un autèntic pioner del qui se n’han aprofitat uns quants per a aconseguir la fama i la glòria durants els noranta. Els seus descobriments artístics potser no han arribat a la gran massa, però altres artistes molt més limitats se’ls han apropiat per a satisfer els seus miserables egos i aconseguir recompenses no merescudes. Pat Briggs, transformista extraordinàri amb la capacitat de reinventar-se a cada passa i continuar sorprenent. Amb Psychotica, només han arribat a fer tres àlbums, i un d’ells encara s’ha publicat de manera semi-clandestina.

La seva aparició al Lollapalooza del 96 va ser un xoc. Per a altres va ser tota una inspiració. En una època en que aconseguir música i informació de grups poc coneguts era una autèntica odissea, un projecte com el de Psychotica tenia tots el números per convertir-se en una banda de culte. I només una revista com el Popular 1 podia fer-se ressó d’algú amb una imatge i músiques tant explosives : glam, punk, metal?!. Amb els anys i la falta d’informació, el culte va anar creixent i creixent. La popularització de la xarxa i la universalització al seu accés ens ha permès obtenir informació en format visual i musical que no ens hauríem ni atrevit a somniar quinze an ys enrera. Psychotica, però, han continuat envoltats d’un gran misteri, sobretot degut a la clandestinitat en que sembla viure la seva ànima creadora, l’inigualable Pat Briggs. El seu braç dret, Paul Ena Kostabi, és també tota una llegenda de la guitarra i de l’underground de Nova York. Polifacètic com pocs, va estar en l’embrió de White Zombie,Youth Gone Mad i Psychotica, a més de col·laborar incansablement amb qualsevol tipus de proposta que sorgís de les catacumbes del Lower East Side. La formació original de Psychotica es completa amb Enrique “Tiru” Velez, un paio que toca el cello, cosa rara, rara en una banda de rock. “Tiru” havia format part dels Nine ways to Sunday a principis dels noranta, juntament amb Charlie Clouser, ex- Nine Inch Nails. Tres personatges únics i irrepetibles. Mon dieu! És que parlem de Psychotica!