Això és el que diria Jesús de Natzaret en l’hipotètic cas de que s’hagués presentat per algun lloc de la península ibèrica durant uns dies d’agost d’aquest dos mil onze. Entenc que hi hagi gent que trobi confort llegint un llibre que recull unes històries i rondalles populars antiquíssimes (només podeu llegir les versions autoritzades d’en Mateu, en Lluc, en Joan i en Marc, llegir les versions pirates d’en Judes o d’en Maties està prohibit i vindran els de la SGAE a buscar-vos les pessigolles). Me n’alegro molt que aquestes coses us facin feliços, i us agraeixo i exigeixo que mantingueu aquestes activitats dins de l’estricta intimitat de les vostres vides i que no en feu proselitisme. Si us plau, no caigueu en la temptació i no feu com aquests fanàtics catòlics que supuren felicitat i estultícia per tots els seus orificis corporals. Tothom és lliure i pot escollir viure en la més completa indigència intel·lectual, però no pretengueu que la gent lliure i amb criteri segueixi el vostre camí. Llegir un llibre com la Bíblia requereix un cert esforç i un cert nivell intel·lectual. I sobretot, de la seva lectura no se’n desprèn que un s’hagi de tornar estúpid. El que han fet aquests fanàtics del papà Ratzinger ha sigut vomitiu, han superat tots els límits imaginables. Els fans de la Hanna Montana i en Justin Bieber han vist que han estat fent el ridícul i que l’autèntic ídol de masses del pop és Benet XVI. Ja m’imagino un allau de batejos i de comunions expréss per a poder ser membres de ple dret del club de fans de l’hereu de Sant Pere. Però en comptes d’això, perquè no comenceu a viure de veritat i busqueu la veritat i el sentit de la vida allà on realment és?

La veritat està al “Fun house” dels Stooges, al “II” de Led Zeppelin i als discos de la Velvet Underground i dels Misfits. La veritat està en els colors de Van Gogh i a les pintures de Caravaggio, de Goya i al “Jardí de les Delícies” d’El Bosch. A les pàgines del “Tirant” d’en Joanot Martorell, a l’”Otello”, “Romeo i Julieta” i “El rei Lear” d’en Shakespeare, “A l’elogi de la follia” d’Erasme de Rotterdam o a l’”Estranger” d’en Camus. El sentit de la vida és a “L’home tranquil” de Ford, a “Un condemnat a mort s’ha escapat” d’en Bresson i a “Supervixens” d’en Russ Meyer. El sentit de la vida està al “Princep Valent” d’en Hal Foster i al “Little Nemo” d’en McCay. El sentit de la vida el trobaràs al “Willpower” de Today is the day i a les aventures d’Spiderman. La veritat està a “Arrebato” d’en Zulueta, al “Phaseshifter” de Redd Kross i als discos d’en Syd Barrett i de Reagan Youth. El sentit de la vida el trobaràs al “Huckleberry Finn” d’en Twain, als contes d’en Poe i als llibres d’en Karl May i en Jack London. I evidentment, la veritat també la trobaràs ens els discos de Type O Negative: Christian Woman

http://www.youtube.com/watch?v=V0LSO-dtsxo