Danzig ha caigut del cartell de l’Azkena! Damit! I a dos dies abans de començar el festival. Per mi era un els grans atractius de l’edició d’aquest any, o sigui que la decepció és enorme. Sóc fan de tota la seva carrera: Misfits, Samhain, la seva òpera Black Aria (si, també) i de la seva carrera en solitari, amb aquells discs inicials enormes (quina banda! John Christ, Chuk Biscuits i l’Eerie Von). I no l’he pogut veure mai. No les tenia totes, ja que recordo perfectament que en una vella entrevista al Popu (on si no?) ja assegurava que mai tocaria en un lloc on fessin curses de braus, i Vitoria, evidentment, és plaça taurina. Haurà sigut aquest el motiu pel que ha decidit unilateralment no anar a l’Azkena? Putus toros! Al llarg dels anys he vist els Misfits sense ell (inesborrable el record d’aquella primera visita a la sala Arzobispo amb en Doyle i en Jerry Only). Però a ell no. Fins i tot he vist en Biscuits amb Social Distortion en un altre inesborrable show al Garatge amb els Social Distortion d’en Mike Ness, en Dennis Danell i en John Maurer. Però a ell no. I ara venia amb en Tommy Victor de Prong! Uns altres que tampoc he pogut assaborir mai. Tinc la caixa dels Misfits en forma de taüt. Tinc la fabulosa caixa de Samhain; aquella que contenia tota la seva discografia, un còmic i fins i tot una cinta de vídeo en directe (si, encara tinc vídeo, i si, encara funciona). I ara m’he quedat amb un pam de nas. D’acord, segur que ara no deu ser el mateix que fa vint anys, però que voleu que us digui, em feia moltíssima il·lusió. Els seus últims discs havien sigut bastant merdosos, però “Deth Red Sabaoth” és molt bo.

Per costum, aquests de l’Azkena sempre anuncien alguna cancel·lació a l’última hora. Durant uns anys, els Soundtrack of our lives van cancel·lar una vegada i una altra. Un altre cop va ser Redd Kross. L’any passat Bad Brains (acabaran tocant aquest any? Creuem els dits). Ai, que serà de nosaltres a l’Azkena sense en Danzig… I en comptes d’ell, ens porten a Thin Lizzy. Però sense en Lynott, allò és una banda bervenera, igual que Kyuss sense en Josh Homme. Amb el canvi hi sortim perdent, però molt!! En fi, encara em queden els New Bomb Turks, Cheap Trick, Clutch i l’Ozzy com a màxims atractius, tot i que els ànims ja no són els mateixos que fa vint-i-quatre hores. Motheeeer!!! Sniff, sniff.