El títol d’aquest disc de l’Ozzy Osbourne resumeix a les mil meravelles “Låt den rätte komma in” (“Dejame entrar” en castellà), el film del per mi desconegut director suec Tomas Alfredson. Suggerent i angoixant, és una mirada refrescant i original al sovint maltractat tema del vampirisme. En aquest cas, en forma de sincera amistat entre dos nens socialment desubicats i que intenten sobreviure dins d’un món hostil. Ella és una nena vampir. Ell és un nen que pateix brutals abusos per part dels seus companys de classe i desatenció per part d’una mare divorciada pluri-ocupada i un pare alcohòlic. Dos ànimes destinades a entendre’s i a aliar-se, tot i que aquesta unió pugui significar la fi per a un d’ells. Per acabar-ho d’adobar, l’acció se situa a principis dels vuitanta en un semi-desèrtic i gelat suburbi d’Estocolm, un lloc que pot arribar a ser com una mena d’aclaparadora presó per a l’esperit. Coneixo perfectament aquests suburbis, ja que hi vaig estar vivint a finals dels noranta, tot i que en el meu cas, en guardo bons records. I a diferència del suburbi del film, on jo vivia no hi havien suecs de classe baixa, sinó immigrants provinents de l’Àfrica i de l’orient mitjà. Una “bona” manera que tenen els suecs de mantenir el centre de les seves ciutats ben “net i polit”: blocs de pisos a la soviètica aïllats al mig del bosc i dels llacs. A l’hivern, l’acumulació de neu i el perpetu estat gelat dels llacs augmentava encara més aquesta sensació d’aïllament i de lloc remot, una sensació que planeja contínuament durant la pel·lícula.

No us sentiu culpables quan gaudiu amb la asèptica fredor amb la que Alfredson filma alguns intents d’assassinat, uns intents d’assassinat que es realitzen sempre seguint un ritual i utilitzant unes eines de lo més casposes, rebaixant a la més insignificant rutina, la tasca de dessagnar fins a la mort a les víctimes que han de permetre a la nena vampir satisfer la seva necessitat d’hemoglobina humana. Un plaer pels sentits i per la vista.

No crec que els americans tardin gaire a fer la seva versió d’aquesta sucosa història (basada en la novel·la de 2004 de John Ajvide Lindqvist, que també ha participat en l’adaptació del film) encara que s’hi hauran de fer molt per igualar la feina dels suecs. Caldrà investigar la carrera de Tomas Alfredson. “Låt den rätte komma in” és una de les pel·lícules que realment cal veure aquest any.