Ha passat un mes des de la visita que ens van fer Pat Briggs, Ena Kostabi i en “Tiru” Velez. Aquest temps no només no ha pogut esborrar el record de la seva passional i increïble visita, sinó que l’ha elevat a l’alçada d’aquells esdeveniments mítics que explicarem un i altre cop als nets. Quina presència la de l’amic Briggs! Quin aura i quin portent de veu! Unes qualitats només reservades als éssers especials, i que en el cas del líder de Psychotica, hi són, i en escreix. Els seus canvis de vestuari, gestos, i mirades, però sobretot la veu. Una veu potent, rica en color i portadora d’uns sentiments provinents del fons d’una ànima immensa. I quina presència la de l’amic Kostabi. L’enigmàtic Ena, vestit amb un barret, cabellera rossa i faccions marcades. La seva guitarra, sense estridències, omplint buits i jugant amb la veu de Briggs i el cello d’en Vélez. Sempre present, però desapercebut, inalterable, com un fantasma. L’aparició de diverses gravacions dels dos concerts estatals al Youtube amb qualitat professional ens fan creure en la més que possible aparició d’un DVD oficial amb algun concert. Pot ser un regal inesperat per a uns fans de Psychotica a qui el destí ha tractat cruelment durant els últims deu anys. Per acabar-ho d’adobar, Psychotica van estar acompanyats per Mae Kurtz and The Fakers, sorprenent i suggeridor grup barceloní capitanejat per la enigmàtica Mae Kurtz, cantant de veu profunda i presència inquietant. Movent-se per terrenys foscos i boirosos, la seva música recrea atmòsferes inquietants i plenes d’imatges misterioses. Encara poc experimentats en directe, amb una mica de rodatge i fe en la seva proposta poden fer-se en la escena de les noves avantguardes de la música actual.