Joan Baez Blues.

Obsesions i artefactes culturals per a alterar l'estat de la ment.

Concerts Música

De Zero, res de res!!

Era l’any 1982 i els Zero Boys van dinamitar l’emergent escena punk-hardcore americana amb un dels millors discs que es van editar en aquella època. “Vicious Circle” era més ràpid, més potent i més energètic que el gran EP “Livin’ in the 80’s” que havien editat el 1980. Ningú no s’explicava com aquests quatre nanos de Minneapolis havien aconseguit ajuntar tanta melodia i tanta energia en un tros de plàstic. Però ho havien aconseguit. En Paul Mahern tenia un to de veu incisiu i potent però a l’hora perfectament entenedor, un crit rabiós però perfectament intel·ligible i melòdic. Un guitarra i uns baixista ultra-ràpids com en Terry Hollywood i en David “Tufty” Clough seguien el ritme despietat del gran Mark Cutsinger. El resultat és història.

Les influències, les de sempre: Black Sabbath, Aerosmith (fan una versió de “Toys in the Attic”), Pistols, Stooges, Dictators i Ramones. Després de gravar el “Livin” in the 80’s”, van arribar noves influències de la costa oest americana: Black Flag, Circle Jerks o D.O.A. El so es va accelerar i les cançons es van escurçar i polititzar. No en va, en Mahern ha declarat que el “Fresh Fruit for Rotten Vegetables” dels Dead Kennedys el va flipar. I per gravar el disc, res millor que posar-li el “GI” dels Germs (produit per la Joan Jett!!) a l’enginyer de so per a que se’n fes una idea del resultat que volien.

Desgraciadament, no era gens fàcil ser un punk el 1982 i malgrat l’èxit dins de l’emergent (però encara diminuta) escena americana, aquesta formació només va durar un any més. Van aconseguir tocar a Nova York amb els Beastie Boys (quan encara eren una banda de hard-core) i amb els seus viatges a Califòrnia van comprovar amb orgull que els fans d’allà es coneixien les seves cançons i les cantaven. Tota una fita per aquella època. De totes maneres, l’esforç de girar va ser titànic i es van trobar en un carreró sense sortida, esgotats i més pobres que una rata. En Tufty els va deixar i se’n va anar a Toxic Reasons.

El 1988 van tornar amb noves energies i amb un canvi a la guitarra: Vess Ruthtenberg va substituir a en Terry Hollywood. La màgia intacta. A Nova York vam emplenar i van fotre 1600 persones als concerts al Rock Hotel. Fins i tot van gravar dos nous discs el 1991 i el 1993, però amb algun toc més metàlic.

Demà, els Zero Boys estara tocant a Badalona. Evidentment a l’Estraperlo. Serà la primera vegada que toquin a la península. La mala notícia és que no vindran amb la formació sencera. En Ruthtenberg s’ha trencat el canell i en Tufty no ha volgut girar sense ell. Hi hauran dos substituts, però en Mahern i en Cutsinger si que hi seran. L’altra mala notícia és que en principi, la gira la feien amb SNFU! Hagués sigut massa.

3 COMMENTS

  1. Molt grans els Zero Boys!!! Per cert, això de que la Joan Jett va produir el GI dels Germs…hi ha el rumor de que va passar-se tota la gravació dormint al sofà de l’ estudi de gravació…hehehe

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *