La història de la música popular està plena de mites, de màrtirs i d’ídols caiguts. La història d’en Tim Hardin, un dels músics dels seixanta amb més talent de la seva generació, és un exemple perfecte de la grandesa i de la misèria a la que pot arribar un artista. Aquest és un cas realment punyent, perquè en Hardin era un extraordinari compositor i gaudia d’una veu realment fora d’aquest món. El seu domini vocal era prodigiós, amb una capacitat innata per control·lar el to i el temps de la seva veu vellutada i dotar a les seves interpretacions d’una sensibilitat exquisida. I la seva capacitat compositiva també era exageradament fora de sèrie. Els seus col·legues del Village de New York el consideraven el millor cantant dels seixantes i estaven segurs que arribaria a ser tant gran com l’Elvis. Per desgràcia, en Hardin tenia un caràcter terrible i una dificultat enorme per a encaixar en aquest món. La descoberta dels opiacis, què va començar a consumir després d’una lesió esportiva als setze anys, el van convertir en un addicte a l’heroïna. Després de servir al Vietnam, on la seva addicció encara es va fer més intensa, es va traslladar a New York a estudiar interpretació. Però va ser dins de l’escena folk local on va trobar el seu lloc. La seva complicada vida es va traduir en cançons de bellesa estranya i amb una gran capacitat de seducció. El seu primer disc (Tim Hardin I, del 1965), amb arranjaments jazzístics i cordes, es va avançar al que posteriorment arribarien a fer altres mites com en Van Morrisson o el malaurat Tim Buckley. L’any 1966, es va mudar a viure a Los Angeles, on va acabar vivint amb un seu amic i company d’addiccions: el còmic Lenny Bruce. Allí, Hardin va composar un munt de cançons, una de les quals, “If I were a carpenter“, es va convertir en un clàssic instantani mercès a la versió que en va gravar en Bobby Darin. Tim Hardin 2 es va publicar el 1967. Tot i la immensa qualitat de la seva obra, la seva vida personal era un complet desastre i la seva carrera se’n va acabar ressentint: concerts on perdia el sentit, sessions de gravació abandonades durant dies en els que estava ilocalitzable, … Els discs es van anar succeint fins que el 1975 va desaparèixer del mapa. El 1979 va tornar a reaparèixer a Los Angeles i semblava que havia canviat l’heroïna per l’alcohol. L’edició d’un disc de retorn gravat al seu Oregon natal (Homecoming concert) semblava que podria tornar la pau a la vida d’en Hardin. Malauradament, només va ser un miratge. Després que la seva ex-dona el tornés a abandonar i s’endugués el seu fill, Tim Hardin va aparèixer mort de sobredosi als 39 anys.

L’actuació de Hardin al famós concert de Woodstock és un fidel reflex del que va ser la seva trajectòria: un artista dotat amb un talent extraordinari però incapaç de mantenir una carrera. La seva interpretació de “If I were a carpenter” posa la pell de gallina, tot i l’evident mal estat físic degut a les seves addiccions. També posa la pell de gallina veure la interpretació de la Lana del Rey al Saturday Night Live, tot i que en aquest cas, parlem d’una persona sense cap mena de talent però amb una carrera espectacular. El que són les coses…