Més que un actor, un personatge tipus dels d’en John Ford, d’aquells que la seva sola presència imposa respecte, admiració i impressiona. Campió de rodeos i genet excepcional, va començar la seva carrera fent de doble de Henry Fonda a “Fort Apache”. Durant aquest mateix rodatge, va evitar un terrible accident d’un carro que corria sense control amb tres actors a dins i que anava directament a estampar-se contra una paret de roca. Sense pensar-s’ho dos cops, s’hi va dirigir amb el seu cavall i va aconseguir aturar el que semblava inevitable. John Ford s’hi va acostar i li va dir que la seva acció seria recompensada: un contracte com a actor de set anys de durada. Això va passar el 1948. Johnson apareixeria a “3 Godfathers” i a “She Wore a Yellow Ribbon”. A “Wagon Master”, Ben Johnson va ser el protagonista absolut d’un dels millors films de Ford, la epopeia d’una caravana de mormons forçats a marxar del seu poble i a dirigir-se cap a l’oest. Però Johnson no es va convertir en una super-estrella com ara John Wayne. “Wagon Master” no va ser un èxit de taquilla i a més, Johnson, va fer el que ningú en tot Hollywood va tenir pebrots de fer mai: es va encarar amb John Ford. Això va succeir durant el rodatge de “Rio Grande”, el 1950. Ben Johnson i Dobe Carey estaven xerrant durant el sopar i discutint sobre el rodatge del dia:

“Avui, pel meu gust hi han hagut massa trets pels pocs indis que han caigut a terra”, digué Johnson.

Es va fer el silenci.

“Que has dit?”, llençà Ford.

“Parlava amb en Dobe, Senyor Ford”.

“Ja ho se. Que has dit?”

“Només parlava amb en Dobe”.

“Escolta, imbècil. T’he fet una pregunta!”

Johnson va anar directe a cap a Ford, li digué quelcom que ningú pogué sentir i tot seguit li digué que es fotés la seva pel·lícula pel cul i marxà.

Ford, adonant-se que n’havia fet un gra massa, va demanar a Johnson que si us plau tornés a seure i que continués sopant amb tothom. Però ell no va tornar fins el dia següent. Mai més van parlar de l’incident. Tot i els anys que li quedaven de contracte, Johnson i Ford no van tornar a treballar junts fins el 1963. Molts també recordarem a Ben Johnson pel seu paper com a Sam the Lion a “The Last Picture Show”, de Peter Bogdanovich, reconegut deixeble i admirador de John Ford. Curiosament, inicialment es va negar a participar al film degut a que hi havien nus i s’hi utilitzava un tipus de llenguatge que Johnson considerà groller i poc respectuós. El mateix Ford el va convèncer d’acceptar el paper. Ben Johnson guanyà l’Óscar per la seva interpretació. En el discurs d’acceptació, va donar les gràcies a John Ford.