Ján Kadár i Elmar Klos. Fins ara, aquesta parella de directors eren totalment desconeguts per mi. D’ara endavant, ja se on anar a trobar no bones, sinó boníssimes pel·lícules. “Obchod na korze” (La botiga del Carrer Gran) és la què m’ha permès descobrir l’excel·lència d’aquesta extranya parella. Kadár era hongarès de Budapest, mentre que Klos va néixer a Brno a l’època en que aquesta pertanyia a l’imperi austro-hongarès. Basada en una obra curta d’en Ladislav Grossman, qui en va escriure l’adaptació a la pantalla gran, és un extraordinari i tràgic drama amb algun toc de comèdia surrealista. Narra la història d’un simple fuster durant l’epoca de la ocupació nazi a Eslovàquia i el malson en el que la seva vida es converteix quan es veu obligat pel seu cunyat a fer-se càrrec de la merceria d’una vella jueva. Aquest tipus de expropiacions forçoses es van dur a terme dins d’un programa anomenat d’arianització, que és el que pretén denunciar el film financiat per les autoritats txecoslovaques l’any 1965. El que no es pot pagar amb diners i no té preu és la facilitat amb la que els dos artistes són capaços de mostrar l’angoixa que envolta a l’innocent protagonista, la brutalitat del sistema de la qual és cómplice involuntari i la debilitat i indefensió de les víctimes jueves. Realment extraordinàries les interpretacions d’en Josef Kroner i de sobretot de la veterana actriu polonesa anomenada Ida Kaminska, creant un personatge ple de tendresa, vulnerabilitat i dignitat. Un dels punts culminants i més impressionants de “Obchod na korze” el trobem durant el recompte dels jueus reunits a la plaça Major, on la desesperació i la impotencia colpegen amb tota la seva cruesa i brutalitat al dissortat protagonista. La parella de directors van co-realitzar un total de vuit pel·lícules entre el 1953 i el 1969, a més de participar en altres dos films col·lectius amb altres directors i de tenir les seves respectives carreres en solitari. “Obchod na korze” obtingué l’Oscar del 1965 a la millor pel·lícula de parla no anglesa.