Obra clau de la música més extrema, “Willpower” de Today is the day em continua sonant igual de fascinant que la primera vegada que el vaig escoltar en una cinta que em van passar a finals de 1994. La primera vegada que t’enfrontes amb els crits histèrics i distorsionats de l’Steve Austin quedes totalment desconcertat. Sorprèn que un so emès per una persona pugui semblar tant humà i animal a la vegada. Que es pugui expressar extrema sensibilitat i violència brutal utilitzant el mateix recurs. El diàleg inicial de la cançó que obre el disc és la perfecta introducció del que ens trobarem durant els 33 minuts següents: un torrent d’emocions desbocades. La primera cançó, titulada igual que l’àlbum, és antològica, amb una primera primera part d’histèria absoluta fins que arriba la calma després de la tempesta, una calma que reposa sobre pura distorsió de fons mentre Steve Austin et posa la pell de gallina mentre canta “I don’t want you because I need someone till the day we die “. “My first knife” continua el viatge infernal per un mar de distorsió i de percussió desbocada. Altra vegada ens arriba ben endins quan recita “I wish you were with me instead of far away”. Aquestes paraules, com tot l’àlbum, estan dedicades al seu pare, mort d’accident de cotxe poc abans de gravar aquest monumental disc consagrat al “dolor de viure”. La resta de l’àlbum és senzillament perfecta, sempre movent-se per terrenys extremadament emocionals, com a l’èpica “Simple Touch” o a la sorollosa “Many happy returns”. Austin ha seguit gravant discos amb Today is the day, canviant sovint els músics que l’acompanyen. Són treballs tan destacables i interessants com “In the eyes of God” o “Kiss the pig”, però no crec que es pugui a repetir una cosa tant monumental com “Willpower”. Aquest divendres Today is the day presentaran a Barcelona “Pain is the warning”, de manera que podré tornar a veure a la Bèstia en persona després del seu pas per aquell llegendari Sant Feliu Fest del 2005, on van compartir escenari amb altres mites com No more lies, Lungfish o Unsane. Aquella vegada vam quedar bocabadats de l’entrega i la presència d’Steve Austin. Espero poder tornar a gaudir d’una experiència única aquest divendres a Mephisto.