
No m’hauria pensat mai que trenta-cinc anys després de gravar “Born To Run”, Springsteen i la E Street Band convertirien el Festival de Glastonbury en una emocionant celebració musical. El que ja és l’hòstia, és que l’espectacle ofert per Little Steven, Weinberg i companyia s’hagi de comparar amb tots els altres cap de cartell del Festival. És obscé esmentar en la mateixa frase a la E Street Band i a una merderada tipus Franz Ferdinand, que no es mereixen ni estar a la mateixa galàxia que els de New Jersey. I això que la E street Band ja no és lo que havia sigut als 80 (i no parlem de de la E Street Band que del 77 al 79 va ser, sense discusió possible, el grup més poderós del planeta). Lo de Glastonbury va ser ofert per la BBC amb un so i una realització quasi perfectes, tot i que anunciar “Thunder Road” com si fos “Tenth Avenue Freeze Out” és una errada que no farien ni els de Tele5. En defensa de la BBC, cal dir que en els prop de cent minuts d’emissió, no hi ha ni una intervenció de cap locutor, a diferència de les transmissions que fa TVE, en la que presentadors oligofrènics ens poden induir a pensar que la pena de mort en alguns casos està més que justificada. No se quan durarà aquesta segona joventut que semblen viure els E Streeters, ja que l’estat físic d’en “Big Man” és força llastimós i no passa de ser un simple holograma de l’incansable bufador que irrumpia com un huracà a “Tenth Avenue Freeze Out”. I en “Phantom” Frederici ja és mort. Però és reconfortant veure en acció Springsteen, a Miami Steve i veure que en “Mighty” Max encara conserva la potència i el ritme prodigiós que l’han fet llegenda. De moment, estan superant, i de llarg, totes les meves expectatives. També té collons que l’Springsteen acompanyés en un tema (The ’59 Song) als The Gaslight Anthem. Està molt bé que doni suport a grups de New Jersey, però s’ho podria haver estalviat, no? Aquests jovenets també han acompanyat a en Mike Ness i companyia aquest 2009. Estaria bé que l’Springsteen cedís una mica d’energia i entusiasme a Mr. Social Distortion, perquè el que se li va veure a l’antic Zeleste va ser més aviat inexistent.
Que tens contra els Gaslight Anthem???
Res, home, res. Però és que sóc molt estricte i crític per lo que fa a tot lo relacionat amb l’Springsteen. No te m’enfadis, Killer’s Henry!